Aquí us deixam dues reflexions,damunt del tema "Vull una besada", que ens ha passat la professora de català Susanna González, de les alumnes de 2n C Catalina Fullana i Xisca Riera:

VULL UNA BESADA

PER NA CATALINA FULLANA

  

 

VULL UNA BESADA

PER NA XISCA RIERA LLODRÀ

 

(Ja no) vull una besada, (ja no) vull viure en contes de prínceps blaus, (no) vull dependre d’una altra persona,(ni vull) passar-me dies i nits pensant; simplement, vull ser jove, perquè mai no seràs tan jove com ho ets ara mateix.

L’amor sempre ha estat vist des de molts punts de vista; uns diuen que és la millor sensació que hi ha al món, però altres pensam que l’amor és simplement una difícil jugada al nostre cervell.

La universitat de Londres va demostrar que, quan ens “enamoram”, realment succeeix alguna cosa química al nostre cervell que no ens deixa pensar, així que podríem dir que l’amor, realment, no existeix. Simplement existeixen les ganes que qualcú t’empleni aquest buit al cos.

En conclusió, podríem dir que ni l’amistat ni l’amor existeixen realment.  

 

“Les besades no es demanen”, em deia la meva padrina. “Les besades et fan sentir millor”, em deia el meu padrí. Amb aquestes frases m’he aturat a pensar, quan i com es fan les besades?

Quan algú et fa una besada, et fa sentir estimat, et fa adonar que hi ha persones que et donen suport i sempre estaran al teu costat. És molt important fer besades, perquè tots els sentiments que tens quan algú te’n fa una, els té la persona que la rep. Però no tothom és igual de besador; no tots els germans nascuts del mateix pare i mare, i educats de la mateixa manera, són igual de besadors. Per tant, naixem o ens ensenyen a ser besadors?

Estimar, ens estimam tots: uns fent besades, uns altres fent abraçades… Però en el fons tots ens estimam de la manera que més bé ho sabem fer.


PETONS